lunes, 10 de febrero de 2020

Rosie the Riveter


Rosie the Riveter

El 1 de septiembre de 1939 el ejército alemán invade Polonia e inicia la llamada Segunda Guerra Mundial. Dos días después Francia y el Reino Unido declaran la guerra a Alemania. Estados Unidos declaró la guerra a Japón dos años después, tras el ataque de los aviones japoneses a su flota militar en Pearl Harbor.

"Rosie the Riveter" era el título de una canción compuesta en 1942 por Redd Evans y John Jacob Loeb y publicada por Paramount Music Corporation. La canción se hizo muy popular en la versión de The Four Vagabonds, grabada en 1943. La canción habla de Rosie que trabaja en una fabrica de aviones militares remachando su fuselaje, para ayudar a conseguir la victoria y proteger a su amigo Charlie que lucha en la marina contra los japoneses. Para ilustrar la portada del número de la revista "The saturday evening post" del 29 de mayo de 1943 se utilizó una imagen de una forzuda remachadora sosteniendo en su regazo una gran remachadora neumática utilizada en edificios, puentes, barcos, tanques y otras estructuras resistentes, pero no en el fuselaje de los aviones. Esta mujer remachadora se está comiendo un sándwich, mientras con su zapato pisa el libro escrito por Hitler  "Mein Kampf".

Aquel mismo año J. Howard Miller dibujó el cartel "We Can Do It!" ('¡Podemos hacerlo!') para la Westinghouse Electric, como una imagen inspiradora para levantar la moral de las trabajadoras. Después de ser exhibido durante dos semanas en febrero de 1943 en la fábrica de Westinghouse, desapareció durante casi cuatro décadas. El cartel fue redescubierto a comienzos de la década de 1980 y ampliamente reproducido en muchas formas, para apoyar causas feministas. Curiosamente se confunde con el personaje de "Rosie the Riveter".


Hasta 1940 las mujeres que trabajaban en las fabricas de aviación solo representaban el 1% de los trabajadores de ese sector industrial, pero al año siguiente pasaron a ser el 65% del total. De los 16 millones de mujeres que trabajaban en Estados Unidos en esa época, más de una cuarta parte lo hacían en industrias de suministros para la guerra.

Entre 1940 y 1945, las mujeres que trabajaban en la industria pasaron de ser el 27 por ciento a casi el 37 por ciento del total de trabajadores. En 1943, solo la industria aeronáutica empleó a más de 310.000 mujeres.


Una de estas trabajadoras, Rose Will Monroe, comenzó a atrabajar en 1942 en la línea de ensamblaje como remachadora de aviones bombarderos B-24 y B-29 en la planta Willow Run en Ypsilanti, Michigan, al oeste de Detroit. En aquellos tiempos, la antigua fábrica de Ford Motor Company de 134 hectáreas, era la fábrica más grande del mundo y empleaba a unos 40.000 trabajadores, un gran número de ellos mujeres. En total, Willow Run produjo unos 9.000 bombarderos B-24 Liberator que se utilizaron en el frente europeo. En 1944 de la fábrica salía un nuevo bombardero cada hora.


A lo largo de la guerra, la industria estadounidense fabricó 2.000.000 de camiones, 86.000 tanques y 297.000 aviones.

En 1942 se trabajaban en las industrias americanas 42 horas semanales, con una media en las de maquinaria de 45 horas semanales y en las de máquinas herramientas de hasta 53 horas semanales. En 1944, las trabajadoras industriales cualificadas, como lo eran las remachadoras de aviones, ganaban un salario semanal promedio de 31,21 dólares, mientras que sus compañeros masculinos ganaban 54,65 dólares por semana. Las mujeres en las fábricas ganaban el equivalente a 71 centavos por  cada dólar pagado a los hombres. La libra de pan venía a costar 10 centavos de dolar, la libra de filete de ternera 42 centavos, la docena de huevos 55 centavos y la libra de queso 36 centavos.


Para unir dos láminas de aluminio, con las que se construyen los cuerpos y las alas de los aviones, se utilizan remaches. Estos remaches son de aluminio, del mismo material que las láminas, para evitar el efecto galvánico que podría corroer el metal. El remache dispone de un cuerpo cilíndrico que se encaja en el agujero que atraviesa las dos láminas a unir. Su cabeza cónica se coloca por la parte exterior del fuselaje. Sobre esta cabeza el trabajador encargado de la operación coloca la herramienta de su remachadora neumática. En el interior otro trabajador apoya una sufridera de acero sobre el extremo del remache, a la vez que su compañero en el exterior acciona la remachadora que da sucesivos golpes sobre la cabeza del remache. En esta acción combinada, en un primer momento, el remache se ensancha dentro del agujero y lo rellena por completo y, posteriormente, crea la cabeza interior del remache.


Uno de estos remaches, con un peso de unos 4 gramos, se podía colocar en unos 10 segundos, contando el taladrado, la colocación del remache y el remachado.


El ala de un moderno avión de pasajeros como el Airbus A380, está formada por unas 32.000 piezas de aluminio y fibra de carbono unidas mediante soldadura láser y unos 750.000 tornillos y remaches. Este ala ha de poder trabajar a temperaturas de 45° C en el suelo y hasta -53° C a altitud de crucero, permitir que su extremo se pueda flexionar unos 6 metros debido a las ráfagas de viento y soportar la fatiga diaria generada por los botes en las pistas de despegue y aterrizaje durante los 250.000 kilómetros que recorra la aeronave en sus 40 años de vida.

CUESTIONARIO

1.- ¿Quien era Rosie la remachadora?

2.- Busca la letra de aquella canción.

3.- Realiza un cartel similar al "We Can Do It!", colocando la imagen de tu cara en su sitio.

4.- Haz una descripción del modelo de motor que incorporaba el avión Consolidated B-24 “Liberator”, fabricado en Willow Run.

5.- ¿Que ventajas tenían los motores en estrella en aviación? Haz un dibujo de uno de ellos.

6.- Observa el vídeo: https://www.youtube.com/watch?=35&v=WhswqZh2Rc4&f=
Describe el proceso de remachado de los elementos del cuerpo de un avión.

7.- ¿Cual fue la razón de que trabajasen tantas mujeres en las industrias de guerra?

8.- ¿Cuanto dinero le pagaban a las mujeres por una hora de su trabajo?

9.- Las mujeres cobraban por su trabajo menos que los hombres. ¿Cual era el porcentaje que marcaba esta diferencia?

10.- ¿Cuanto pan se podía uno comprar con el dinero que ganaba una mujer en una hora? Se ha de tener en cuenta que una libra de peso equivale a 0,45 kilogramos.

11.- La construcción de un avión Consolidated B-24 “Liberator” requería de medio millón de remaches. ¿En cuantos días se podían colocar todos estos remaches? ¿Que peso añadía al avión toda esta cantidad de remaches?

12.- Realiza los cálculos anteriores para una de las alas de un Airbus A380.

13.- Se construyeron 18.482 aviones Consolidated B-24 “Liberator”, con un coste unitario de  297.627 dólares. ¿Cuantas toneladas de pan se podrían haber comprado con el total del dinero gastado en fabricar estos aviones?

14.- Entre otras, el avión Consolidated B-24 “Liberator” podía lanzar la bomba AN M-30 de 100 libras de peso. Podía cargarse con 105 libras de Tritonal, 102 libras de TNT o 99 libras de Amatol 50-50. ¿Cual es la composición de estos tres explosivos? ¿Cual es el componente que forma parte de los tres explosivos?

15.- El 3 de febrero de 1945 42 grupos de bombardeo con 1.437 bombarderos B-17 (Con 4.800 libras de bombas cada uno) y 15.000 tripulantes, escoltados por 948 cazas Mustang P-51, atacaron Berlín. Estos aviones volaban a 28.000 pies de altura, por lo que necesitaban mascarillas de oxígeno para respirar y calefactores. Cuando el primer grupo de aviones llegó a Berlín, el último bombardero aún estaba sobre el Zuider Zee, en Holanda, a 360 millas de distancia. Tardaron en pasar sobre Berlin, todos ellos, 90 minutos. Las tripulaciones norteamericanas, con base en Inglaterra, estuvieron en el aire durante ocho horas y 30 minutos (Muchas de ellas no volvieron a sus bases, derribadas por los cazas alemanes y la artillería antiaérea). El ataque causó 2.500 muertos entre los berlineses y destruyó las casas de 100.000 personas. ¿Cuantas toneladas de bombas dejaron caer sobre Berlín? ¿A que velocidad volaban los B-17?

Rosie the Riveter

L'1 de setembre de 1939 l'exèrcit alemany envaeix Polònia i inicia l'anomenada Segona Guerra Mundial. L'endemà França i el Regne Unit declaren la guerra a Alemanya. Estats Units va declarar la guerra al Japó dos anys més tard, després de l'atac dels avions japonesos a la seva flota militar a Pearl Harbor.

"Rosie the Riveter" era el títol d'una cançó composta en 1942 per Redd Evans i John Jacob Loeb i publicada per Paramount Music Corporation. La cançó es va fer molt popular a la versió de The Four Vagabonds, gravada en 1943. La cançó parla de Rosie que treballa en una fabrica d'avions militars reblant el seu fuselatge, per ajudar a aconseguir la victòria i protegir al seu amic Charlie que lluita en la marina contra els japonesos. Per il·lustrar la portada del número de la revista "The saturday evening post" del 29 de maig de 1943 es va utilitzar una imatge d'una forçuda rebladora sostenint a la falda una gran rebladora pneumàtica utilitzada en edificis, ponts, vaixells, tancs i altres estructures resistents, però no en el fuselatge dels avions. Aquesta dona rebladora s'està menjant un sandvitx, mentre amb la seva sabata trepitja el llibre escrit per Hitler "Mein Kampf".

Aquell mateix any J. Howard Miller va dibuixar el cartell "We Can Do It!" ( 'Podem fer-ho!') Per a la Westinghouse Electric, com una imatge inspiradora per aixecar la moral de les treballadores. Després de ser exhibit durant dues setmanes al febrer de 1943 a la fàbrica de Westinghouse, va desaparèixer durant gairebé quatre dècades. El cartell va ser redescobert al començament de la dècada de 1980 i àmpliament reproduït en moltes formes, per donar suport a causes feministes. Curiosament es confon amb el personatge de "Rosie the Riveter".


Fins a 1940 les dones que treballaven a les fabriques d'aviació només representaven l'1% dels treballadors d'aquest sector industrial, però a l'any següent van passar a ser el 65% del total. Dels 16 milions de dones que treballaven a Estats Units en aquesta època, més d'una quarta part ho feien en indústries de subministraments per a la guerra.

Entre 1940 i 1945, les dones que treballaven en la indústria van passar de ser el 27 per cent a gairebé el 37 per cent del total de treballadors. El 1943, només la indústria aeronàutica va emprar a més de 310.000 dones.


Una d'aquestes treballadores, Rose Will Monroe, va començar a treballar el 1942 a la línia d'acoblament com rebladora d'avions bombarders B-24 i B-29 a la planta Willow Run a Ypsilanti, Michigan, a l'oest de Detroit. En aquells temps, l'antiga fàbrica de Ford Motor Company de 134 hectàrees, era la fàbrica més gran del món i donava feina a uns 40.000 treballadors, un gran nombre d'ells dones. En total, Willow Run va produir uns 9.000 bombarders B-24 Liberator que es van utilitzar en el front europeu. El 1944 de la fàbrica sortia un nou bombarder cada hora.


Al llarg de la guerra, la indústria nord-americana va fabricar 2.000.000 camions, 86.000 tancs i 297.000 avions.

El 1942 es treballaven a les indústries americanes 42 hores setmanals, amb una mitjana a les de maquinària de 45 hores setmanals i en les de màquines eines de fins a 53 hores setmanals. En 1944, les treballadores industrials qualificades, com ho eren les rebladores d'avions, guanyaven un salari setmanal mitjà de 31,21 dòlars, mentre que els seus companys masculins guanyaven 54,65 dòlars per setmana. Les dones a les fàbriques guanyaven l'equivalent a 71 centaus per cada dòlar pagat als homes. La lliura de pa venia a costar 10 centaus de dòlar, la lliura de filet de vedella 42 centaus, la dotzena d'ous 55 centaus i la lliura de formatge 36 centaus.


Per unir dues làmines d'alumini, amb què es construeixen els cossos i les ales dels avions, s'utilitzen reblons. Aquests reblons són d'alumini, del mateix material que les làmines, per evitar l'efecte galvànic que podria corroir el metall. El rebló disposa d'un cos cilíndric que s'encaixa en el forat que travessa les dues làmines a unir. La seva cabota cònica es col·loca per la part exterior del fuselatge. Sobre aquesta cabota el treballador encarregat de l'operació col·loca l'eina de la seva rebladora pneumàtica. A l'interior un altre treballador suporta una "sufridera" d'acer sobre l'extrem del rebló, alhora que el seu company a l'exterior acciona la rebladora que dóna successius cops sobre la seva cabota. En aquesta acció combinada, en un primer moment, el rebló s'eixampla dins el forat i l'omple completament i, posteriorment, crea la cabota interior del rebló.


Un d'aquests reblons, amb un pes d'uns 4 grams, es podia col·locar en uns 10 segons, comptant el trepat, la col·locació del rebló i la reblada.



L'ala d'un modern avió de passatgers com l'Airbus A380, està formada per unes 32.000 peces d'alumini i fibra de carboni unides mitjançant soldadura làser i uns 750.000 cargols i reblons. Aquesta ala ha de poder treballar a temperatures de 45 ° C a terra i fins -53 ° C a altitud de creuer, permetre que el seu extrem es pugui flexionar uns 6 metres a causa de les ràfegues de vent i suportar la fatiga diària generada pels sotracs en les pistes d'enlairament i aterratge durant els 250.000 quilòmetres que recorri l'aeronau en els seus 40 anys de vida.

QÜESTIONARI
1.- Qui era Rosie la rebladora?

2.- Cerca la lletra d'aquella cançó.

3.- Realitza un cartell similar a el "We Can Do It!", Col·locant la imatge de la teva cara al seu lloc.

4.- Fes una descripció del model de motor que incorporava l'avió Consolidated B-24 "Liberator", fabricat en Willow Run.

5.- Quins avantatges tenien els motors en estrella en aviació? Fes un dibuix d'un d'ells.

6.- Observa el vídeo: https://www.youtube.com/watch?=35&v=WhswqZh2Rc4&f=
Descriu el procés de reblat dels elements del cos d'un avió.

7.- Quina va ser la raó que treballessin tantes dones en les indústries de guerra?

8.- Quants diners li pagaven a les dones per una hora de la seva feina?

9.- Les dones cobraven pel seu treball menys que els homes. Quin era el percentatge que marcava aquesta diferència?

10.- Quant pa es podia comprar amb els diners que guanyava una dona en una hora? S'ha de tenir en compte que una lliura de pes equival a 0,45 quilograms.

11.- La construcció d'un avió Consolidated B-24 "Liberator" necessitava mig milió de reblons. En quants dies es podien col·locar tots aquests reblons? Quin pes afegia a l'avió tota aquesta quantitat de reblons?

12.- Realitza els càlculs anteriors per a una de les ales d'un Airbus A380.

13.- Es van construir 18.482 avions Consolidated B-24 "Liberator", amb un cost unitari de 297.627 dòlars. Quantes tones de pa es podrien haver comprat amb el total de diners gastats en fabricar aquests avions?

14.- Entre d'altres, l'avió Consolidated B-24 "Liberator" podia llançar la bomba AN M-30 de 100 lliures de pes. Podia carregar-se amb 105 lliures de tritonal, 102 lliures de TNT o 99 lliures de amatol 50-50. Quina és la composició d'aquests tres explosius? Quin és el component que forma part dels tres explosius?

15.- El 3 de febrer de 1945 42 grups de bombardeig amb 1.437 bombarders B-17 (Amb 4.800 lliures de bombes cada un) i 15.000 tripulants, escortats per 948 caces Mustang P-51, van atacar Berlín. Aquests avions volaven a 28.000 peus d'altura, per la qual cosa necessitaven mascaretes d'oxigen per respirar i calefactors. Quan el primer grup d'avions va arribar a Berlín, l'últim bombarder encara estava sobre el Zuider Zee, a Holanda, a 360 milles de distància. Van trigar en passar sobre Berlin, tots ells, 90 minuts. Les tripulacions nord-americanes, amb base a Anglaterra, van estar en l'aire durant vuit hores i 30 minuts (Moltes d'elles no van tornar a les seves bases, enderrocades pels caces alemanys i l'artilleria antiaèria). L'atac va causar 2.500 morts entre els berlinesos i va destruir les cases de 100.000 persones. Quantes tones de bombes van deixar caure sobre Berlín? A quina velocitat volaven els B-17?

No hay comentarios: