Felipe Díaz Sandino fue un aviador que luchó en la guerra civil española en el bando republicano.
En 1925 dirigió el grupo aéreo que protegió el desembarco de Alhucemas. En 1926, durante la dictadura de Primo de Rivera, participó en la revuelta de Cuatro Vientos y fue encarcelado en Madrid.
Cuando se produjo la proclamación del Estado Catalán en octubre de 1934 se negó a bombardear el Palacio de la Generalidad de Cataluña, por lo que fue encarcelado en el castillo de Montjuïc durante algún tiempo. Díaz Sandino fue apartado de su puesto militar durante los gobiernos radical-cedistas (1934-1935). En 1935 fue uno de los miembros fundadores de la Unión Militar Republicana Antifascista (UMRA).
Al producirse el golpe de Estado de julio de 1936 era jefe de la 3.ª Escuadra aérea con base en el El Prat de Llobregat, y junto con Alberto Bayo Giroud puso la aviación al servicio de la Generalitat de Cataluña, atacando las posiciones de los militares sublevados.
Había sido ascendido a teniente corone y fue nombrado consejero de Defensa de la Generalitat el 31 de julio de 1936, cargo que ocupó en los tres primeros gobiernos de la Generalitat durante la Guerra, hasta el 14 de diciembre.
Al frente de este organismo, Díaz Sandino intentó militarizar a las milicias que actuaban en Cataluña y en el Frente de Aragón, encontrándose con muchas resistencias y oposiciones de los sectores anarquistas.
La Humanitat, 23 de julio de 1936
EL REDUCTE DEL TRAIDOR CABANELLAS
Els avions de Sandino bombardegen Saragossa
UNA ALTRA GESTA VICTORIOSA DE L'AVIACIÓ REPUBLICANA:
Una esquadreta de la base aèria de Madrid, destrueix l'aeròdrom rebel de León, essent cremats tots els aparells.
Aquest matí el comandant de la base aèria de Barcelona, tinent coronel Diaz Sandino, ha rebut una comunicació del cap de la base aèria de Madrid, en la qual hom li comunica que els avions lleials de l'esmentada base han bombardejat l'aeròdrom rebel de León.
Han destruit totalment els hangars i els avions dels sediciosos, que no disposaran des d'ara d'aquest important element de combat. Els edificis dels oficials feixistes i les altres dependències de la base de Leon han estat també destruïts del tot i molts dels caps sediciosos sembla que han estat morts, perquè els soldats del camp d'aviació no han contestat tan sols a l'atac eficient de les forces aèries republicanes.
La desmoralització que ha produït aquest atac a les forces rebels es demostra pel fet que ni s'ha intentat perseguir ni tirotejar els avions lleials.
La vaga, a León, es total i absoluta, i la situació en què es troben els facciosos és crítica, tant en l'aspecte de proveïments com en el d'autoritat.
“Se hace público que en las primeras horas del día de hoy, sobre las cinco y media de la mañana, voló sobre el aeródromo de esta capital un avión civil el cual, perdiendo altura, daba señales de querer tomar tierra; lo que no produjo por consiguiente desconfianza alguna en principio en el personal del aeródromo. Cuando estaba próximo a tierra, dejó caer unas bombas de escasa potencia y que no son de las que emplean nuestros aviones militares. La casualidad de que una de ellas tocase un avión que se encontraba en un hangar, produjo un pequeño incendio que deterioró el avión sobre el cual había caído una de las bombas.
El avión civil, al darse cuenta de que las fuerzas de Aviación se aprestaban a su persecución, emprendió rápidamente la huida; haciéndose presente que en el mismo momento que estos hechos ocurrían de diferentes Aeródromos salieron aparatos de caza en su persecución.
Les darreres convulsions dels sediciosos sevillans
El Govern de la Generalitat desment les informacions falses de Ràdio Sevilla
«Ahir, dimecres, a la tarda, fou radiada des de la Generalitat la següent nota:
«Aquí, Generalidad de Cataluña. Nos dirigimos a los pueblos de toda España. La Radio Sevilla ha dicho que el Presidente señor Companys había abandonado la Generalidad y había huido. La Radio Sevilla, que está en manos de los rebeldes, ha terminado la noticia diciendo «¡Qué valiente!»
El Sr. Companys, Presidente de la Generalidad sigue en su puesto y ahora mismo acaba de pasearse por las calles de Barcelona aclamado por el pueblo, que desborda de entusiasmo.
Las fuerzas políticas y obreras que aplastaron la rebelión siguen conjuntas, dispuestas a extender su campaña victoriosa hacia los últimos reductos que todavía se mantienen fuera de Cataluña, como Zaragoza, hacia donde van a salir las fuerzas obreras i republicanas para libertar a los hermanos de Aragón.
Esta misma tarde, el Sr. Companys hablará por Radio a los elementos del Frente Popular de Aragón.»
LES TROPES LLEIALS DERROTEN ELS FACCIOSOS A LA CIUTAT D'ALMANSA
LA DETENCIÓ DEL GENERAL BARRERA
En la tarda d'ahir caigueren seixanta bombes damunt les posicions feixistes. — Si no es rendeixen, avui es repetirà el bombardeig
La lluita heroica del proletariat aragonès: Ahir mori Manuel Prieto, líder de la insurrecció de Fígols de l'any 1933.
AHIR QUEDA RESTABLERTA LA COMUNICACIÓ ENTRE BARCELONA I MADRID
UNA COLUMNA DE MILICIES ANTIFIXISTES CAP A SARAGOSSA
UNA NOTA DEL SOCORRO ROJO INTERNACIONAL
L'HOTEL COLUM HA QUDAT CONVERTIT EN CASERNA PROVISIONAL DE LES MILICIES COMUNISTES
LES FORCES D'INTENDENCIA AL COSTAT DE LA REPUBLICA
EL GENERAL ARANGUIREN REP ELS PERIODISTES
La Humanitat, 1 de agosto de 1936
EL NOU ORDRE REVOLUCIONARI, POLITlC I SOCIAL
Amb forta ampliació cap a l'esquerra social
S'ha constituit el nou Govern de Catalunya
El senyor Joan Casanoves assumeix la presidència delnou Consell Executiu, integrat per representanls d'E. R. de C., Acció Catalana, Partit Socialista Unificat, i U. de Rabassaires amb el tinent coronel Sandino a la conselleria de Defensa
VISCA CATALUNYA!
Govern de guerra i de solidaritat
El Govern de Catalunya ha ampliat la seva base política i social. Amb la modificació i ampliació dels llocs del Consell Executiu, que presideix la digníssima i neta figura de lluitador de Joan Casanovas, fins ara president del Parlament, el nou Govern català estén la seva base fins a l'extrema esquerra social i dóna entrada als representants de les forces proletàries que, a primera línia, han donat la sang i l'esforç en la tremenda lluita del poble contra l'allau del feixisme.
Aquest Govern català —govern de guerra, per dir-ho així— aglutina en un bloc compacte la democràcia nacionalista i republicana de Catalunya, el socialisme i les extremes esquerres del nostre proletariat camperol. La seva formación respon, de fet, a la solidaritat de la lluita civil i a la responsabilitat de l'acció. Fins aquelles organitzacions obreres que, segurament per motius d'ordre tàctic, no s'hi troben directament representades, saben que la composició i la ideologia dels homes que integren el nou Govern reflectirà el que son, en aquesta hora revolucionària i transformadora, aspiracions i afanys de tot el proletariat organitzat de Catalunya. Reduir definitivament el feixisme, defensar les llibertats populars i consolidar els fonaments del nou ordre social, heus ací la missió històrica dels homes que formen aquest nou Govern de la Catalunya autònoma.
En aquestes hores gravíssimes, palpitants de responsabilitats i de possibilitats, el nou Govern que presideix els destins de Catalunya entra en la història amb la glòria de la lluita victoriosa, amb el signe de la unitat d'acció del poble contra el feixisme i amb la possibilitat emocionant i, al mateix temps, duríssima, d'edificar el futur i donar-li aquell contingut social i aquelles lleis que assegurin el nou ordre i consolidin el nou equilibri polític, el centre de gravetat del qual ha estat desplaçat fortament a l'esquerra per la commoció que acaba de produir-se.
Aquest Govern ha de trobar, i ha trobat ja, la més fervorosa adhesió del poble català. L'extensió de la seva zona política i social enquadra la immensa majoria de la massa social del nostre poble. Aquella zona que no s'hi senti enquadrada no tindrà ni la sensibilitat responsable que el moment requereix, ni l'instint de conservació constructiva que palpita en l'ambient, ni l'impuls patriòtic que en aquesta hora ha de vibrar en l'entranya de tots aquells que no siguin uns insensats, uns traïdors al seu país o uns còmplices del feixisme militarista. Salut al nou Govern de Catalunya i al President Companys que, per damunt de la lluita immediata del govern, resta, amb noble i patriòtica decisió, a la presidència, més alta i més àmplia, de la nova Catalunya liberal, justa, mestressa dels seus destins, ordenada en el nou ordre social que el proletariat i les esquerres acaben de conquistar —provocats insensatament per les pandilles feixistes— al preu de la seva sang generosa, abnegada i heroica.
Visca el Govern de la Generalitat!
Visca el President Companys!
Visca Catalunya!
Visca la Llibertat!
La força neix de baix
Diu La Publicitat:
«El cas d'Espanya en aquests moments és una cosa sense precedents; a tot arreu són les masses populars les que es rebełlen contra els governs usurpats; a Espanya són les minories privilegiades les que se subleven contra els que amb el seu treball fan la riquesa del país. El poble, pero, amb la seva energia i amb la seva energia i amb la seva fe els farà adonar de la seva pretensio monstruosa i els demostrará que encara que els sembli el contrari la veritable força neix de baix, i no de dalt, on es gronxen els parásits i els mimats de la fortuna. Sera el poble i no ells qui cambiarà els destins d'Espanya.»
El que no s'havia fet
el 14 d'abril —, diu Avant — cal fer-ho ara:
«La República espanyola va proclamar sense violència i sense terror, malgrat que la monarquia portés damunt seu un passat de sang i opresió. La democracia burgesa se n'ha felicitat repetidament. Aixó va ésser, però, no solament un error, sinó un crim històric. Les conseqüencies les ha hagudes de pagar el proletariat ulteriorment. Si la República hagues destruït, per mitjà de la transformació econòmica i el terror polític, el vell règim reaccionari, és a dir, si hagués estat capaç de realitzar la revolució democràtica al nostre país, ens hauríem estalviat la sang d'octubre i la sang d'ara.
D'acord
amb el que opina Renovación:
«Nadie, ninguna persona de dudosa actuación, puede ocupar ningún cargo de responsabilidad pública, ni dentro ni fuera del Gobierno.
No vayamos a engañarnos, creyendo que con el movimiento llevado a cabo, hemos aplastado a todos los enemigos del régimen y a todos los detractores del avance obrero. No seamos tan infantiles que con nuestra proverbial buena fe, entreguemos nuevamente los resortes de Gobierno, de control y de intervención pública a los que sólo esperan tomar posiciones, para volver a la carga.»
Cal fer, com més aviat millor, una bona escombrada.
Silueta d'un ex-general
Solidaridad Obrera publica aquesta silueta de Batet, el català traïdor, el militar sense honor:
«A Batet no se le persiguió por la sangre derramada en el suelo catalán. Los republicanos orillaron una actuación bochornosa. Y en vez de encarcelarlo y someterlo un procedimiento de severidad se le asignaron cargos de destacada responsabilidad en las funciones estatales.
Este general felón y asesino fué elevado a la jefatura militar del Alcázar republicano para guardar las espaldas de d. Niceto Alcalà Zamora. Los causantes del martirologio de la cuenca asturiana le pagaron asazmente el servicio que prestó en Cataluña.
La jefatura de los rebeldes de Burgos corre a cargo del general que es hijo de Cataluña y que reprimió un levantamiento catalán. Del brazo de los Cabanellas, Queipo de Llano, Franco, se ha levantado en armas con el propósito criminal de retraer a España a una situación de vergüenza y de oprobio.»
antena
No és convenient que duri un dia més el desgavell dels passis de lliure circulació per Catalunya. Fa pena el contemplar les cues de la Plaça de Palau. Centenars de ciutadans s'arrengleren hores i més hores per a obtenir un permís per a traslladar-se a qualsevol lloc de Catalunya. Això no pot ésser, s'està molestant milers de ciutadans addictes a la causa per la qual tant es lluita. S'explica que el visat de passaports per a l'estranger s'efectuï amb una relativa lentitud perquè cal mirar i remirar la documentació per tal d'evitar que cap contrari s'escapi de la responsabilitat que hagi pogut contraure, però els passis per a circular pel país ja són una altra cosa.
Pel que hem vist la molèstia de què parlem obeeix només a una simple manca de coordinació entre els diferents organismes que tenen cura de l'ordre revolucionari. I tant és així que malgrat avisos i acords suprimint tràmits, duplicats, triplicats i àdhuc quadruplicats, ahir varen continuar les cansades cues a la Plaça de Palau.
«Solidaridad Obrera» publica uns acords de la Confederació Regional de Catalunya un dels quals diu textualment:
«Otro de los puntos que también nos interesa hacer constar es que en el último Pleno de Sindicatos y militantes, se tomó el acuerdo de que todos aquellos documentos y permisos de circulación que vayan avalados por un organismo oficial, tal como Generalidad, Ayuntamiento, Orden Público, Jefatura y Comités de Milicias Antifascistas, no se les debe poner ningún obstaculo en el cumplimiento de sus misiones.»
L'exemple de democràcia
Heus ací unes serenes i dignes paraules de La Vanguardia:
«Mientras el resto de España se debate virilmente contra la subversión militar en derrota, Cataluña debe seguir siendo el ejemplo de democracia y de buen sentido que ha sido siempre.
El nuevo orden impuesto con tan heroica abnegación por el pueblo, así lo exige. Ha sonado la hora de construir un edificio social que en nada se parezca al que acaba de ser derruido. Para emprender tan magna obra, todos debemos ponernos al lado del Poder legítimo, cuyo más alto representante, el Gobierno de la Generalidad, se siente cada vez más robustecido por la asistencia y la colaboración de Cataluña entera.»
Unió, unió, unió
La força més gran contra el feixisme ha d'ésser la unió dels treballadors, diu Treball en un vibrant editorial:
«Tots els homes lleials, les organitzacions obreres de la U. G. T. i de la C. N. T., els partits del Front Popular, tots a una hem de marxar endavant forjant la veritable concòrdia, la concòrdia antifeixista que faci de Catalunya una terra lliure de tot esclavatge i que al costat dels pobles germans d'Ibèria farem que la República sigui de veritat "una República de Treballadors".»
Les arrels
Escriu August Vivero en el redimit A B C:
«No lo olvide el pueblo. Lo de ahora no se ha producido por generación espontánea. Viene de aquella noche en que fué aprobado el articulo 26. Y aquello nos llega de muy atrás hundiendo sus raices en la tradición fanática, en las reacciones feroces del absolutismo religioso contra el espiritu de libertad. Como ha de irse al ajuste de cuentas, todos tenemos que remachar a la memoria el recuerdo.»
L'ex-general Goded
Comenta El Diluvio:
«Hemos oido por radio, con estupefacción que no hemos de describir porque ha sido sentida por la mayoria de los ciudadanos que la oyeron, la noticia oficial de que "general" Goded ocupava en el buque «Uruguay» un camarote de primera clase, los demás oficiales, camarotes de segunda, y los soldados y clases, otros departamentos.
Para nosotros, tanto Goded como sus subalternos tienen el mismo grado de bajeza moral y, si a juzgar por éste debiera alojarseles, a todos los consideramos dignos de ocupar los locales reservados a las necesidades urgentes.
Nos sorprende sobremanera ese respeto a la graduación, en pugna con los decretos de la República que consideran a los oficiales y jefes facciosos delincuentes de derecho común destituídos de sus mandos y apeados de sus jerarquías.
Y más bien nos parece que, en el caso de establecerse distinciones impropias por otra parte de un régimen igualatario, los camarotes de primera clase debieran habilitarse para los subalternos que, todo lo hace suponer, obraron engañados y esclavos de la obediencia estúpida que les imponía la disciplina militarista.»
L'ofensiva
Llegim — i hi estem d'acord— a Mundo Obrero:
«Ofensiva y ofensiva. Adelante contra las madrigueras de la traición y el fascismo. Las impetuosas Milicias del pueblo pasaràn como un huracán sobre todas las defensas de los facciosos y les aniquilaràn en sus propios reductos. Ofensiva en todos los frentes. El pueblo armado de España quiere acabar pronto la guerra y castigar a los miserables que la han desencadenado.»
El que ells demanaven..., però al revés
Llegim a Heraldo de Madrid:
«Para ellos, los demócratas españoles seguirian siendo tan mentecatos que ejercitarian la democracia de manera que el enemigo pudiera utilizar la libertad para acabar con ella en cuanto triunfase.
No. Han pasado los tiempos del juego con ventaja. Democracia, de ahora en adelante, es exclusivamente gobierno del pueblo. Gobierno popular con omnímodas facultades. No se quejaràn. Esas omnímodas facultades son exactamente lo que ellos pedían..., sino que todo lo contrario.»
Ho han cremat tot
diu El Liberal:
«Las Derechas no han querido soportar gobiernos populares. Y después de confabularse y conjurarse y reunir millones de pesetas para financiar la rebelión, se lanzaron a ella, criminalmente, creyendo seguro el triunfo.
Lo han quemado todo en la sublevación. No sólo han reducido a cenizas sus privilegios, sino que han puesto en riesgo hasta aquello que el moderado programa del Frente Popular hubiera podido considerar legítimo.
Han quemado el sentido conservador que habría podido presidir la reforma.»
El desenllaç
Comenta El Socialista:
«Un desenlace ejemplar que nos afirmará a todos los españoles en la seguridad de que han terminado, para siempre, definitivamente, los pronunciamientos y las cuarteladas. De los torrentes de sangre de estos días, de los duelos y los lutos, va surgiendo una España nueva, que no tiene màs nexo con el pasado que el heroismo de las capas populares de la nación. Caro es el precio, pera altísima la recompensa.»
La resistència suïcida
Comentant la resistència feixista, escriu l'editorialista de La Libertad:
«Resulta, pues, inútil la resistencia de los rebeldes en la Sierra. Se debaten bajo el signo fatal de su derrota. Las màs elementales leyes de la guerra les demuestra que estàn irremisiblemente perdidos. En el frente y en el aire tendràn, mientras no se rindan, la presencia permanente e infatigable de las fuerzas magníficas de la República. Si persisten, aterrorizados por la realidad de su impotencia, en una lucha absurda, el fenómeno habrà que atribuirlo exclusivamente a una imposición de sus malos instintos —rencor de clase, odio al pueblo—, que también se han sublevado contra la civilización y contra el sentimiento humano que obliga a deponer la violencia ante la razón y la justicia.»
No hay comentarios:
Publicar un comentario